Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

No ha deixat alternativa: fe en Junqueras

|

- Publicitat -

Una setmana després de la conferència política d'Artur Mas, Oriol Junqueras ha rebutjat l'essència de la proposta del president: la llista única. Aposta per unes eleccions amb diverses candidatures per maximitzar els vots independentistes. Preveu punts de trobada entre elles fins i tot abans dels comicis per deixar clar que s'està votant sobre si es vol o no la plena sobirania; per fer un referèndum d'autodeterminació de facto. No obstant, no aprova la idea central de Mas, que no tindrà més remei que acceptar anar separats i tenir fe en què l'estratègia de Junqueras és la més eficient. De la mateixa manera que l'ANC i la societat independentista. Bé, el president sí que té alternativa: posposar la crida a les urnes, cosa estèril ja que per molt temps que passi no convencerà ERC. Seria el suïcidi de Mas.

Tot i haver-li tancat la porta literalment als nassos -el convergent se seia a primera fila, just davant del republicà-, Junqueras ha volgut assegurar-se que Mas no es faci l'orni i no convoqui oferint cinc punts que podrien connectar de manera molt estreta totes les llistes independentistes: compartir part del nom de les candidatures, tenir la independència a tots els programes electorals, fer actes electorals conjunts sota el paraigües de la campanya Ara és l'Hora, comprometre's tots a incloure un bon nombre d'independents per donar sentit a la diversitat de candidatures i assegurar que tots formaran un govern conjunt si assoleixen, plegats, la majoria absoluta. És la manera amb què Junqueras vol evitar que algú no voti independència pel sol fet que “jo no votaré una llista on sigui el Mas” o qualsevol altre. Ara, resta per veure si algú no anirà als col·legis electorals amb l'argument de “com que el Junqueras i tothom mira per ell mateix primer i no per la independència, jo no voto”. És una aposta arriscada. Fa 83 anys va sortir bé per maximitzar paperetes catalanistes, però ara es repetirà la història, o serà l'error que el procés pagarà més car?

Publicitat

El punt de més desacord amb el cap de l'executiu català és el de la unitat o diversitat de les llistes, però la conferència d'aquest dimarts també ha visualitzat que els fulls de ruta no són exactament iguals. Mentre que l'un va parlar de legislatura de 18 mesos la setmana passada, l'altre no ho ha esmentat. A més, a diferència de Mas Junqueras visualitza la propera legislatura com la del procés constituent, la de la redacció de la Constitució Catalana i la votació posterior per cloure el procés no seria per ratificar la independència, sinó per votar la Constitució. No és una diferència insalvable, ja que en essència ambdós líders plategen sengles referèndums com una validació final de tot el procés i una confirmació de la plena sobirania.

Ambdós estan d'acord amb què el parlament que surti dels propers comicis ha de dotar el país d'estructures d'estat. El convergent no anava gaire més enllà, mentre que el republicà ha concretat que s'ha d'actuar com un estat que vol ser independent des del primer dia, s'ha de crear una llei de transitorietat jurídica -per confirmar que les lleis espanyoles seran vigents fins que progressivament siguin substituïdes per les catalanes, una llei d'hisenda pública i una per la seguretat social. En tot cas, si el govern ha de ser conjunt, més valdria que els dos partits es posessin d'acord abans dels comicis.

Què passarà, doncs, ara? Amb sort s'entendran i trobaran els compromisos necessaris per donar sentit a les eleccions, però si la CUP no s'avé als punts de trobada, les llistes separades tindran una mica menys de sentit. A priori ICV estarà fora d'aquest joc, i UDC… també? Les campanyes electorals dirimiran, més que mai, quin partit encapçalarà el govern, si CiU o ERC. El qui escenifiqui més que rema a favor de la independència abans que en benefici propi s'endurà el lloc d'honor. Els primers mítings, però, han estat el de les conferències de Mas i Junqueras i, el primer sempre podrà dir que ell va mostrar la voluntat a renunciar a més coses que el segon. Amb tot, s'acaba el miratge d'unes eleccions on els partits es dilueixen per una causa comuna?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Publicitat

Opinió

Minut a Minut