Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Dríbling de Mariano Rajoy, o pas al costat?

|

- Publicitat -

Estaria molt bé que ara algú recuperés els discursos de Pablo Iglesias tot just després del 15M. L'escletxa ja s'ha fet abismal. Avui, per sorpresa de tothom, Iglesias ha aprofitat l’audiència reial per demanar al monarca espanyol que proposi Pedro Sánchez per a la investidura. La idea seria que Podemos hi votés a favor a canvi de la vicepresidència. La formació lila s’ha tret finalment la màscara i s’ha carregat totes les línies vermelles que proposava abans i just després de les eleccions pel poder. La possibilitat de noves eleccions incomoda a tothom: ningú no sap com podria quedar el panorama polític, tot i que el que està clar és que el PP es tornaria a endur la victòria. El rei però, ha decidit proposar Rajoy i aquest, tot just fa uns minuts, ha declinat la oferta. De moment, Rajoy ha dit que no té prou suports per presentar-se a la investidura, però que de moment no renuncia a ser candidat. Rajoy també es posa a jugar a pòquer, i tota la pressió torna a recaure en el PSOE i Pedro Sánchez, una decisió inèdita en la política espanyola que obliga al rei a obrir novament converses a partir de dimecres vinent.
 

A l'espera de més novetats sobre aquesta qüestió, el xou d’avui no acaba aquí, no se'l perdin. Si ja fa dies que dèiem –i ahir els ho recordava en Guifré- que Podemos no tenia absolutament cap interès en fer cap referèndum (les propostes electorals pronunciades per partits espanyols se les emporta tant fàcilment el vent!), ahir Colau ho aigualia encara més i avui Iglesias proposa un ministeri de la plurinacionalitat que gestionaria Xavier Domènech (En Comú Podem, perquè no es queixin i no tinguin la temptació de marxar al grup mixt), que hauria de servir per callar la boca als catalans, i que no demanéssim cap més referèndum. Si els som sincers, els que ens han anat seguint al Dietari ja saben que a finals del 2014 anunciàvem que Podemos -pel que fa a Catalunya, que és el que ens interessa- és un bluf. No es molestin a fer propostes estrambòtiques que difícilment comprarà Pedro Sánchez (i que després segurament impugnarà el PP). Els catalans ja fa temps que vam demanar el referèndum, el que ara volem és la independència.
 

Publicitat

I mentrestant, el govern en funcions espanyol anuncia que impugnarà la conselleria d’Afers Exteriors que comanda Raül Romeva, i també la recentment creada comissió pel Procés Constituent. Espanya està ‘revolucionada’. Avui fins i tot hem estat d’acord amb Albert Rivera quan ha piulat: “Unos preferimos hablar y negociar reformas democráticas, sociales y económicas y otros lo primero que piden son sillones de gobierno”. “Pablo Iglesias propone un ministerio de 'Plurinacionalidad' y se pide ya la vice presidencia del gobierno. Algunos se van retratando…”. Doncs sí, algunos se van retratando, i val a dir que d'altres ja fa temps que tenen el marc penjat a la paret, però bé.
 

L’actitud d’En Comú Podem, que ha anat rebaixant la proposta de referèndum fins a diluir-la i deixar-la morir sense oferir resistència, a canvi d'un possible ministeri a l’igual que la promesa del grup propi, que ha estat un simple exercici de ‘postureo’, és radicalment maquiavèl·lica. La prova de tot això és que els quatre diputats de la coalició Compromís han anunciat que passen al grup mixt (els altres cinc que venien de Podemos restaran a les ordres directes de Pablo Iglesias, fosos). Dignitat és el que ha faltat a la formació que ha apadrinat Colau, i molta poca vergonya és el que els ha sobrat, després de vantar-se una vegada i una altra de ser el grup català més gran al Congrés. Vergonya aliena de veure’ls ara vendre’s a la casta (se’n recorden del terme? Oi que fa mesos que no el senten?) pel poder. Masfòbia i convergentfòbia -que va influir directament en el discurs de la CUP i de molta gent- per guanyar de manera barroera unes eleccions a Catalunya i després vendre’s a un partit espanyol (PSOE) unes quantes potències més corrupte que tots els partits catalans junts. O sigui, el mateix de sempre. I aquests són els que havien de regenerar la política.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut