Els efectes de l’‘huracà Vidal’ no s’han fet esperar, com ja preveia ahir el Dietari. El controvertit jutge suspès ha deixat l’acte de senador d’ERC després que ni el partit ni el govern de Catalunya li fes costat o com a mínim no el deixés sol davant una oposició que s’ha mostrat molt afamada en les últimes hores. Els partits han demanat la seva compareixença al Parlament, així com la de cinc consellers, mentre que la fiscalia general de l’Estat ja ha ordenat investigar les paraules de Vidal. Una reacció exagerada i desmesurada que acabarà fent rectificar molts independentistes que ara s’acarnissen contra el fins ara senador republicà.
La relliscada de Vidal és evident, sí, però no pel contingut, sinó perquè posa en alerta l’Estat i els seus serveis secrets, que ara podran treballar per explorar més a fons què hi ha de cert en les seves declaracions… si no ho sabien ja abans que es filtrés la informació a El País. Tot l’episodi és força estrany. És una mera imprudència d’un Santi Vidal que ningú s’ha preocupat de controlar? És una filtració a El País interessada per algú de l’òrbita de Junts pel Sí per recordar a la CUP, uns dies abans que decideixin sobre els pressupostos –demà diran si els accepten o el país va a eleccions–, que el procés de desconnexió està ja avançat?
Pel que fa a la reacció del govern català –i també de la CUP– i el contingut de les paraules del jutge, s’ha rebutjat tan taxativament tot el que se li ha escapat a Vidal perquè és realment fals? Perquè, al contrari, tot és cert i cal tapar-ho i desmentir-ho per no aixecar més la llebre? O bé perquè cada vegada que es barregi la paraula ‘il·legal’ amb la Generalitat ens escandalitzarem tots plegats? De portes enfora, a l’exterior, s’ha d’evitar tot allò que s’apropi a la desobediència, però de portes endins… Qui es pensa que s’aconseguirà una independència unilateral sense trencar cap ou?
L’afer Vidal desperta molts dubtes, molts per quès. Però el més important: quin percentatge d’afirmacions que va fer el jutge suspès és cert? Malgrat que els seus comentaris han estat un gerro d’aigua freda per a alguns sobiranistes escandalitzats, si res del que diu és cert, la desconnexió és materialment impossible. Si ho és, l’independentisme pot somiar: capacitat per executar la hisenda pròpia, control sobre el sistema judicial sabent quins jutges es quedaran a Catalunya el Dia D+1, Mossos d’Esquadra formant-se en matèria antiterrorista per assumir aquestes funcions, un estat no europeu solvent disposat a fer de banc, dues línies d’inversió de fins a 200.000 milions d’euros per no dependre més del FLA, pensions de 1.000 euros al mes assegurades, contactes amb l’OTAN, reconeixement d’onze estats de la UE a partir del primer dia, cens pel referèndum preparat… Què més es pot demanar?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
